REMODELACIÓ I ORDENACIÓ DEL RIU EBRE I EL SEU ENTORN.
TRAM DELTA-FLIX

El tram del riu que s'ha d'ordenar està subjecte a fortes variacions de cabal, amb una mitja de 400 m3/s a l'època d'estiatge descendeix a menys de 100 m3/s (el mínim conegut és de 12 m3/s el 29 d'agost de 1962)
- Veure gràfics adjunts: "Cabals del riu Ebre als mesos d'agost" i "Nivell de làmina d'aigua de l'Ebre al seu pas per la Vila de Tortosa"

Quan els cabals són alts, l'única cosa que es pot fer és protegir les marges contra possibles inundacions, però quan són molt baixos, el riu és inutilitzable per a la majoria de les utilitats que normalment se li en donen, sobre tot si es tenen en consideració els cabals d'estiatge dels últims trenta anys.

Per a corregir aquest fet és necessari desenvolupar una solució definitiva que tant des del punt de vista social com econòmic i ecològic, permeti una sortida global a tots els problemes, integrant en una sola obra un conjunt de beneficis que facilitin la realització del projecte, la seva presentació a instàncies estatals o europees i l'obtenció d'ajudes econòmiques per a la seva execució i el seu manteniment.

L'única alternativa possible és la construcció, en el riu, de diferents estructures a fi de mantenir un nivell estable de l'aigua, independentment de la debilitat dels cabals, aconseguint d'aquesta manera els següents objectius.

• Beneficis urbanístics perquè s'estabilitzen els marges a l'època d'aigües baixes i no es modifiquen quan són altes, el que permet aprofitar els espais propers a les esmentades marges per a ús urbà, d'equipaments, parcs o zones lúdiques de ribera.
• Beneficis a l'entorn ja que no hi ha zones degradades i amb residus sòlids quan les aigües són baixes.
• Manteniment i desenvolupament de la flora i fauna piscícola, avícola i en general tota la que comporta la vida animal a l'ecosistema de la ribera.
• Manteniment del mantell freàtic i millora de les aigües subterrànies a tot el territori.
• Estabilització del fons del riu fent innecessaris els continus i indiscriminats dragats, excepte en actuacions específiques o durant els treballs de construcció.
• Aprofitament hidroelèctric de l'energia generada en els petits salts que es construeixin amb els beneficis que això representa pels interessos generals i mediambientals.
• Creació de llocs de treball, augment de l'activitat terciària i d'interès econòmic de la zona.
• Potenciació i establiment d'esports aquàtics: rem, canoes, kayacs, natació, etc.
• Creació de llocs adients i ben sanejats per a l'oci, incloent-hi l'acampada, el pícnic, el bany i la pesca.
• Possibilitat de navegació privada i de transport públic amb embarcacions fluvials o esportives a motor o vela.

Per a permetre l'existència d'un rabeig estable a cada esglaó del riu és necessari construir nous assuts d'altura reduïda que no afectin al règim del riu a les crescudes, tenint en compte que cada assut ha d'anar equipat amb:

• Central hidroelèctrica
• Escala de peixos
• Pas fix per canoes i kayacs
• Resclosa de navegació

L'ordre en el que s'estableix aquest conjunt és el següent:

• Resclosa. Dàrsena de Sant Carles de la Ràpita (en projecte de rehabilitació)
• Canal de Navegació i resclosa intermitja (en projecte de rehabilitació)
• Resclosa d'Amposta del canal de navegació (en projecte de construcció)
• Assut. Resclosa. Central Hidroelèctrica de Tortosa (en projecte de construcció)
• Assut. Resclosa. Central Hidroelèctrica de Xerta
• Assut. Resclosa. Central Hidroelèctrica de Benifallet (en projecte de construcció)
• Assut. Resclosa. Central Hidroelèctrica de Garcia (en projecte de construcció)
• Assut. Central Nuclear d'Ascó (Resclosa en projecte de construcció)
• Presa. Central Hidroelèctrica de Flix (Resclosa en rehabilitació)

Per a ordenar definitivament el tram Riba-roja - Delta, la solució proposada és l'única tècnicament viable i econòmicament factible. Cada actuació per separat (per exemple, la navegació) no té prou pes específic per a ser presentat als interlocutors socials, financers o de les administracions estatals o europees.

La construcció de les centrals hidroelèctriques previstes fa viable el finançament de les obres bàsiques per a l'estabilització del riu i recuperació de la via navegable. Els assuts necessaris, per exigències mediambientals i de no interrupció d'altres usos, hi seran equipats amb escala de peixos, pas fix de kayacs i piragües apart de resclosa per a embarcacions.

Per altra banda, seria impensable en aquests moments construir petits salts sense aprofitar els recursos d'energies renovables amb els beneficis mediambientals que cada un d'ells aporta al conjunt de la societat, d'acord amb les premisses de la Ley de la Conservación de la Energía de 1980 i tota la legislació en connexió per a el foment de l'estalvi energètic, la no dependència de combustibles fòssils, el benefici a l'economia nacional, el foment de les activitats econòmiques locals i els beneficis mediambientals de reducció d'emissions contaminats.